Una escletxa al cel

Més de quinze anys després, Albert Vilalta narra per primera vegada el segrest cruel que va patir a mans d’Al-Qaeda. Un relat inèdit i commovedor que explora amb valentia els límits físics, intel·lectuals, emocionals i les creences de l’ésser humà.

Aquesta és la història impressionant dels nou mesos de segrest que Albert Vilalta va patir a mans d’Al-Qaeda entre el novembre del 2009 i l’agost del 2010. Mogut per l’acció solidària, l’Albert va decidir emprendre un viatge a Mauritània, on uns membres d’Al-Qaeda van atacar la seva caravana, el van disparar a la cama i se’l van endur durant nou mesos com a ostatge, en unes condicions extremes, lluny de casa seva i de la seva família. A partir d’aquí comença un relat impactant, on l’Albert explica el patiment derivat d’una de les situacions vitals més difícils d’imaginar. En paral·lel, però a milers de quilòmetres de distància, la seva dona Mònica vivia des de Barcelona l’altra cara del segrest. Com un contrapunt del relat de l’Albert, la veu de la Mònica narra l’angoixa i la resistència dels que van anar seguint la història des de Barcelona. Així, entre el desert i la ciutat, l’Albert i la Mònica rememoren una història brutal de desesperació profunda, i alhora de superació, sostinguda sempre per la força de l’amor, que avui els ha portat a escriure aquest llibre.